ESPECIAL SITGES2016: THE NEON DEMON

neon-demon-main
LA IMAGEN POR ENCIMA DE LA HISTORIA

Sinopsis oficial:  Jesse es una chica que llega a Los Ángeles, California, para hacer su sueño realidad: convertirse en supermodelo. Pero su juventud y belleza despertará al demonio, y se verá atrapada en un peligroso mundo de envidias y celos en el que las modelos están dispuestas a todo para triunfar.

El director Nicolas Winding Refn nos presenta una película donde nos habla de la vanidad, la belleza y la fama, un mundo lleno de luces de neon, y el alto precio que hay que pagar para estar en el.

Muy buena en muchos sentidos, una fotografía genial, un apartado visual que bebe directamente de las películas de Dario Argento, una gran banda sonora, todos ellos elementos que siempre son un distintivo de Nicolas Winding Refn. Pero en esta ocasion su mayor virtud es su mayor defecto, ya que antepone todo el aspecto visual de la película a la historia que nos cuenta.

A medida que avanza la película, te das cuenta de que en algunos momentos tiene vacíos narrativos. Aun así esperas que suceda algo que nos haga saltar de la butaca o que vuelva a despertar el interés que teníamos en la historia, algo que no sucede hasta el final del tercer acto, momento en el que ya has perdido el interés en una historia que no acaba de arrancar.

Lo mejor: El apartado visual y la banda sonora, que te atrapan desde el minuto uno de una manera casi hipnótica.

Lo peor: Los vacíos narrativos, que hacen que pierdas el interés en la historia que nos están contando.

neon-demon-cusica-plus
LA IMATGE PER SOBRE DE LA HISTÒRIA

Sinopsi oficial: Jesse és una noia que arriba a Los Angeles, Califòrnia, per fer el seu somni realitat: convertir-se en supermodel. Però la seva joventut i bellesa despertarà al dimoni, i es veurà atrapada en un perillós món d’enveges i gelosia en què les models estan disposades a tot per triomfar.

El director Nicolas Winding Refn ens presenta una pel·lícula on ens parla de la vanitat, la bellesa i la fama, un món ple de llums de neó i l’alt preu que cal pagar per estar en ell.

Molt bona en molts sentits, una fotografia genial, un apartat visual que beu directament de les pel·lícules de Dario argento, una gran banda sonora, tots ells elements que sempre són un distintiu de Nicolas Winding Refn. Però en aquesta ocasió la seva major virtut és el seu major defecte, ja que anteposa tot l’aspecte visual de la pel·lícula a la història que ens explica.

A mesura que avança la pel·lícula t’adones que en alguns moments té buits narratius. Tot i així esperes que passi alguna cosa que ens faci saltar de la butaca o que torni a despertar l’interès que teníem a la història, cosa que no succeeix fins al final del tercer acte, moment en el qual ja has perdut interès en una història que no acaba d’arrencar.

El millor: L’apartat visual i la banda sonora, que t’atrapen des del minut un d’una manera gairebé hipnòtica.

El pitjor: Els buits narratius, que fan que perdis l’interès en la història que ens estan explicant.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*

     

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>