SITGES 2016 #2: DE MASCOTES, VENJANCES, VAMPIRS I PASTILLES DE COLORS.

Això del Festival de Sitges és un esport. No, no poseu cara estranya, doncs els que heu passat allà més de dos o 3 dies estareu d’acord amb nosaltres. Com bé sabeu, el running i tot el que comporta, està de moda. Només cal que doneu un cop d’ull als murs de les vostres respectives xarxes, per veure alguna o altra foto d’algú explicant els km que ha fet, la cursa que ha acabat, o el rècord personal que ha batut.

Doncs bé, si aquests són els runners, nosaltres, els que recorrem incomptables km amunt i avall els carrers de Sitges, els que fem sprints per agafar el millor seient al Prado, Retiro o Auditori, o els que esperem sota la pluja fent cues interminables…som els sitgers.

Bé, tota aquesta introducció tant freak, ens serveix d’excusa per a començar aquesta segona macro-crònica del Festival de Sitges. De dilluns a dijous, hem exercit el nostre paper de sitgers i no hem parat de caminar, fer cua, i veure pelis, per explicar-vos i recomanar-vos tot allò que ens ha agradat. Som-hi:

 

the-transfiguration-16-27-00-milo-sophie

The Transfiguration (USA) (6’5/10), de Michael O’Shea, és la primera pel·lícula de vampirs, sense vampirs. Podríem definir-la doncs com una pel·lícula sobre vampirs, no ‘de vampirs’. L’argument, a priori simple, ens presenta a en Milo, un noi de 14 anys orfe, que viu amb el seu germà gran. Marginat a l’escola i al barri, en Milo és un gran aficionat a tot el relacionat amb els vampirs. Tant, que fins i tot somia a transformar-s’hi. El que no tenia planejat però, era que un dia arribés a l’edifici una noia que l’hi faria replantejar moltes coses, sobre la seva (a vegades) sinistra afició ‘vampiresca’.

Una peli de caràcter independent, que tracta el món de l’amor i de les relacions humanes des d’un punt de vista melancòlic, macabre, dramàtic i perillós. No és per a tots els públics, perquè certament el ritme és lent i es desenvolupa amb certa calma, però si voleu veure una pel·lícula diferent dins el gènere vampiresc, no us la perdeu.

A destacar: La gran actuació del jove protagonista (Eric Ruffin), l’original punt de vista amb el que s’enfoca la temàtica i la cruesa de la història, que sens dubte és el que aporta el terror a tota la pel·lícula.

 

fullsizephoto607281

The Silenced (Corea del Sud) (6/10), de Lee Hae-Young ens fa viatjar l’any 1938 a una Corea del Sud en guerra, i ens situa a un internat de noies, que totes pateixen malalties cròniques. Se’ls hi subministra un tractament revolucionari a base de transfusions i pastilles, que és capaç de fer recuperar la salut, i de millorar el rendiment físic i mental. Aquest tractament però fa sospitar a la protagonista, que veu com les seves companyes comencen a desaparèixer en circumstàncies estranyes, i només ella sembla veure el que passa.

Una de les pelis més especials que hem vist aquests dies. No tant per la temàtica, que tot i ser original, ja hi ha altres referents, sinó més per la manera en com es desenvolupa i per com acaba. En el moment en el qual et sembla que no passa res de nou, hi ha un gir de guió que et fa posar bé a la butaca i mirar-te amb el del costat, doncs cap dels dos, i segurament ningú més de la sala s’ho podia esperar. Drama, ,misteri i acció en una de les millors pelis asiàtiques que han passat pel Festival.

A destacar: El vestuari, maquillatge i ambientació de la pel·lícula. També el sorprenent desenvolupament de la història, i el final.

 

2a0f7fd68fd5518e460f784c8d16369f_original

Revengeance (USA) (7/10), del genial Bill Plymton, és l’únic llargmetratge d’animació que hem vist fins al moment. Però vaja, l’esperàvem amb ganes. Primer, perquè Bill Plymton és un dels nostres il·lustradors preferits, i segon, perquè l’argument planteja una història de venjança original i molt ‘tarantinesca’.

Rod Rosse, és un caça recompenses que treball amb la seva mare. Un senador dels estats units el reclama amb ell i a 3 caça recompenses més, perquè una misteriosa noia l’hi ha robat un objecte molt valuós, que ha de recuperar com sigui, si no vol que la seva carrera política quedi truncada. La rivalitat entre aquest senador (que a més és lluitador de pressing catch) i el de la protagonista, que sempre va amb un arc i unes fletxes a l’esquena, ens portaran a viure una divertidíssima pel·lícula, plena d’acció, de persecucions desenfrenades, i de personatges histriònics i passats de voltes.

El valor d’aquesta pel·lícula, potser més que en el guió i l’argument, l’aporta el genial art i estil de Bill Plymton. Amb unes perspectives impossibles. Una realitat deformada, i uns colors vius que cremen la pantalla, és impossible apartar la vista de la pantalla. Una aventura de poc més d’una hora, amb motos, sectes, polítics corruptes, fletxes, drogues. Collonuda.

A destacar: els personatges, la banda sonora, i les brutals animacions.

 

frightfest-pet-2

Pet (USA) (6/10) del català Carles Torrens, és una de les pelis que més ganes teníem de veure. Carles Torrens, director català, que fa 2 anys es va endur el Premi del Jurat i del Públic al nostre concurs de curts amb ‘Sequence’, presentava la seva darrera peli, amb dos convidats de luxe: Dominique Monaghan (LOST, Lord Of the Rings..) i Ksenia Solo.

L’Auditori no era ple, d’acord, però penso que els que érem allí no ens vam endur cap decepció, sinó al contrari, ens vam trobar amb una pel·lícula molt més que correcte, que planteja una història d’amor (la més estranya que us podeu imaginar) entre els dos protagonistes. Cada un d’ells porta una vida aparentment normal, però quan els dos es troben i es deixen anar, la pel·lícula es transforma en un malson on no hi falten la sang i el fetge. Tensió, angoixa i un final inesperat fan d’aquesta peli una de les imperdibles del Festival.

A destacar: l’originalitat del guió, el gran paper dels dos protagonistes, en especial de Ksenia Solo i l’atreviment de Carles Torrens a fer pelis diferents de gènere.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *

*

     

Podeu fer servir aquestes etiquetes i atributs HTML: <a href="" title=""> <abbr title=""> <acronym title=""> <b> <blockquote cite=""> <cite> <code> <del datetime=""> <em> <i> <q cite=""> <strike> <strong>